Una noia estava esperant el seu vol en una sala d`espera d'un gran
aeroport. Com que s'havia d'esperar bastant, va decidir comprar un
llibre i
un paquet de galetes. Es va asseure en una sala de l'aeroport per a
poder
descansar i llegir en pau. Dos seients al seu costat, es va asseure un
home que va obrir una revista i va començar a llegir. Entre ells van
quedar les galetes. Quan ella va agafar la primera, l'home també en va
agafar una. Ella es va sentir indignada, però no va dir res. Només va
pensar:
- "¡Que descarat; si jo no estigués tan cansada, li donaria una
bofetada
que no se n'oblidaria mai més!".
Cada vegada que ella agafava una galeta, l'home també n'agafava una.
Allò
la va indignar tant que no aconseguia concentrar-se ni reaccionar. Quan
quedava només una galeta, va pensar:
- "Què farà ara aquest abusador?".
Llavors, l'home va dividir la última galeta i va deixar la meitat per a
ella. Ah! No! Allò li va semblar massa!. Es va posar a bufar de la
ràbia!.
Va tancar el seu llibre i les seves coses i es va dirigir al sector
d'embarcament.
Quan es va asseure a l'interior de l'avió, va mirar dins del bolso i a
dins hi havia el seu paquet de galetes, intacte, sense obrir. ¡Va
sentir
tanta vergonya!. Només llavors va veure fins a quin punt estava
equivocada. ¡Havia oblidat que les seves galetes estaven guardades
dins
del seu bolso!. L'home havia compartit les seves sense sentir-se ni
indignat, ni nerviós, ni alterat. I ja no hi havia temps ni
possibilitats
per a explicar o demanar perdó. Però si per a raonar:
- ¿Quantes vegades en la nostra vida treiem conclusions quan hauríem
d'observar millor? ¿Quantes coses no són exactament com pensem sobre
les
persones?
I va recordar que existeixen quatre coses a la vida que no es
recuperen:

1- Una pedra, després d'haver estat llançada.
2- Una paraula després d'haver estat dita.
3- Una oportunitat, després d'haver-la perdut.
4- El temps, després d'haver passat.

Siau.